La Mascarada

Benvinguts a la mascarada

Una festa on ningú dona la cara

Però no em donis l’esquena,

o en sortiràs mal parada.

S.D.A.

Alguns diran que no existeixen, que tots son fantasies, però els hi recordo que el millor truc del diable ha estat fer-nos creure que no existeix.

El vigilant en el camp de sègol

“M'imagino tot ple de nanos petits jugant a alguna cosa en un camp de sègol enorme. Milers de nanos petits, i no hi ha ningú –ningú gran, vull dir–, només jo. I estic just a la vora d'un precipici altíssim i la meva feina consisteix en evitar que els nens caiguin en ell. Vull dir que si algú corre i no mira cap on va, haig de sortir d'algun lloc i agafar-lo. No faria res més en tot el dia. Seria el vigilant en el camp de sègol. Ja sé que és una bogeria, però és l'única cosa que m'agradaria ser de debò.”

El vigilant en el camp de sègol, J.D. Salinger

Lliure

Avui he tornat a casa, després de molt de temps.
Encara hi havia la cinta policial com a recordatori del que va passar aqui... bé, del que diuen que va passar aquí.


No sóc poeta, però això és el que em ve al cap:

Lliure, a la fi.

Lliure, per fer camí.